Les pintures configuren paisatges mentals, exploren espais i creen geometries que combinen formes bàsiques, ritmes visuals modulats i un ventall de colors per a construir un espai de contemplació i tensió simbòlica.
L’ús d’estructures que oscil·len entre l’ordre i la fluïdesa genera una dinàmica silenciosa, mentre els contrastos cromàtics subtils i els detalls puntuals actuen com a encenalls de metàfores.
L’encaix d’espais, amb límits interns o externs, i les zones d’expansió visual estimulen a fer-ne una interpretació oberta, on cada element pictòric pot al·ludir a un paisatge subjectiu o bé a una arquitectura íntima.
Aquest univers formal, auster però carregat de matisos perceptius, proposa una simfonia visual que interpel·la l’espectador des del silenci i la reflexió personal.
L’ús d’estructures que oscil·len entre l’ordre i la fluïdesa genera una dinàmica silenciosa, mentre els contrastos cromàtics subtils i els detalls puntuals actuen com a encenalls de metàfores.
L’encaix d’espais, amb límits interns o externs, i les zones d’expansió visual estimulen a fer-ne una interpretació oberta, on cada element pictòric pot al·ludir a un paisatge subjectiu o bé a una arquitectura íntima.
Aquest univers formal, auster però carregat de matisos perceptius, proposa una simfonia visual que interpel·la l’espectador des del silenci i la reflexió personal.
