El bitllot és una figura o un volum de fusta, pintada o no, que flota en l’aire per mitjà d’una vareta de ferro clavada a terra.
El minimalisme formal i l’ús restrictiu del color reforcen la sensació d’unitat i de presència simbòlica, com si fossin senyals ancestrals de la natura.
Les estructures verticals, inserides entre prats, neu o aigua, generen una dialèctica entre l’artifici humà i el context natural de l’espai que les envolta.
Els materials -fustes diverses- amb superfícies polides, sovint pintades i d’altres no, i la interacció amb la llum solar, accentuen la temporalitat de l’experiència, subratllant la dimensió efímera de l’obra.
En síntesi, aquestes instal·lacions proposen una glossa sobre els vincles existents entre l’objecte artístic, el paisatge i la percepció de l’espectador, en un equilibri entre la fragilitat, la contundència, i la temporalitat.
El minimalisme formal i l’ús restrictiu del color reforcen la sensació d’unitat i de presència simbòlica, com si fossin senyals ancestrals de la natura.
Les estructures verticals, inserides entre prats, neu o aigua, generen una dialèctica entre l’artifici humà i el context natural de l’espai que les envolta.
Els materials -fustes diverses- amb superfícies polides, sovint pintades i d’altres no, i la interacció amb la llum solar, accentuen la temporalitat de l’experiència, subratllant la dimensió efímera de l’obra.
En síntesi, aquestes instal·lacions proposen una glossa sobre els vincles existents entre l’objecte artístic, el paisatge i la percepció de l’espectador, en un equilibri entre la fragilitat, la contundència, i la temporalitat.
